21-07-11
VIA DE LA PLATA EN BICICLETA. CÀCERES - ASTORGA. 420 qms.
SEGONA PART. (ha passat un any...)
Ens aixequem a les 04,00 h de la matinada. L’avió cap a Madrid surt a les 08,35, però ja saps, m’agrada arribar amb temps de sobres als llocs, i més quan es tracta d’un viatge.
El Gerard porta uns dies refredat, amb angines concretament, i em fa por que el noi ho passi malament. El que no faré es marxar sol. Recordem el que vaig dir un dia; la via de la plata en bicicleta, la fem junts, o no la fem. Esperem que es recuperi be amb les medicines que porta.
Com que ahir a la tarda vaig treure les targetes d’embarcament, ens hem saltat les llargues cues de l’àrea de facturació. Vaig agafar els seients 17C (el que està al passadís de les sortides d’emergència) i el 18C, darrera mateix. Tampoc portem equipatge, perquè el vaig enviar per SEUR el passat dilluns. El motiu, a banda de la comoditat de viatjar sense preocupar-nos d’haver de facturar motxilles, vigilar-les, i recollir-les a l’arribada, amb la conseqüent cua, es que tenim molt poc temps des que arribem a Madrid i l’hora que surt l’autocar cap a Càceres.
Hem tingut sort, perquè el vol ha sortit a la seva hora i hem arribat be a Madrid. De seguida ens hem dirigit cap a el Metro, a buscar la combinació de trens que ja tenia estudiada; primer, metro fins a l’estació de NUEVOS MINISTERIOS i després, agafar la línea 6, fins a l’estació de MENDEZ ALVAREZ. Segons la informació que ofereix l'ajuntament de Madrid i que vaig veure ahir per Internet, el trajecte des de l’aeroport fins a l’estació del metro de M.A., que es d’on surt l’autocar de Càceres, dura 45 minuts, així que teníem temps de sobres.
Els horaris han sigut: 08,50 l’avió se’n l’aira; 10,05 sortim de l’aparell; 10,19 comprem els bitllets del metro; a les 10,25 l’agafem i a les 11,10 hem arribat a l’estació dels autobusos.
Hem arribat be a l’estació, però massa just. Ens han sobrat 20 minuts, o sigui que be, però un altre dia no buscaré els trajectes amb tant poc temps. Perquè si l’avió hagués tingut algun retard per qualsevol motiu, (per exemple, si haguéssim facturat les motxilles, el temps de recuperar-les), hagués perdut l’autocar i:
A/ hagués tingut que gastar més diners amb uns altres bitllets del BUS i B/ amb el següent autobús haguéssim arribat a Càceres a les 20,00 h., i B1, al arribar a les 20,00 h, no haguéssim pogut canviar les rodes de les bicis.
Com que vaig treure els bitllets el dia de reis, vull dir amb això fa força temps, vaig poder escollir els seients, així que hem viatjat als seients 1 i 2, davant mateix, a l’altra banda del conductor, a diferència de quan vaig venir per fer unes etapes caminant, que em vaig posar també davant de tot, però darrera del conductor, per lo que anava molt engabiat.
En aquest viatge només ens hem aturat a Navalmoral de la Mata, on ens hem menjat un entrepà de bacó per dinar, i de seguida hem continuat el camí. El Gerard i jo hem passat fred, no se quina mania tenen alguns de posar els aires condicionats a una temperatura tant gèlida.
Finalment, a les 15,30 entràvem a Càceres. El Gerard ha volgut que anéssim cap a l’hotel caminant, guiant-nos per el GPS del mòbil.
Mentre ens dirigíem a l'hotel, hem vist un d'aquells postes de publicitat, on marcava la temperatura d'aquell moment: 40 graus.
Tal i com estava previst, a l’hotel ens esperava la capsa que vaig enviar amb el nostre equipatge i també ens han dit que estan les bicis. En el moment que estic escrivint, encara no les hem vist, perquè hem pujat a l’habitació a descansar i a dutxar-nos. A última hora de la tarda, quan anem a sopar, passarem per les bicis, per donar-les una ullada i comprovar si les alforges encaixen be.
A mitja tarda, he parlat amb els de l’hotel, i demà em tindran preparades dues ampolles d’aigua congelada. A més, encara que el menjador l’obren a les 08,30 h, m’han dit que per nosaltres l’obriran a les 07,45, perquè podem matinar i esmorzar.
Després de veure les bicis, hem pres la decisió de canviar les cobertes de les rodes. Em van dir que estarien com noves, però no es veritat; al menys en una de les bicis, la coberta estava molt plana, tant que finalment he decidit canviar-les. I ja posats a fer, he canviat les quatre, perquè son molt barates i al menys anirem més tranquils. (als pocs dies de tornar a casa, de l'emrpesa de lloguer de les bicis, m'han tornat els 40 euros que m'han costat les 4 rodes). De frens i canvis, bastant be, i a més, aquestes bicis pesen menys que les de l’any passat.
Això si, i repetint el que vam dir l’any passat, la propera vegada portarem les nostres, que estan millor cuidades i ens refiem més del seu estat mecànic. De fet es el que volíem fer, de la mateixa manera que per Setmana Santa vam agafar les nostres quan vam fer la Via Verda de Ojos Negros, però aquí era diferent, perquè les haguéssim tingut que enviar per SEUR. La diferència entre llogar-les i pagar el transport d’anada i tornada era tant petit, que vaig pensar que valia la pena llogar-les i no posar en risc les nostres.
Després de tornar a l’hotel i descansar una mica, hem anat a sopar al mateix restaurant on vam anar l’any passat. I com aquell dia, a banda d’un menú i d’un entrepà per el Gerard, hem demanat una ració de gambes a l’allet, perquè en gaudeixi, que en tenia moltes ganes.
I ja abans d’entrar a l’hotel, ens hem menjat uns gelats, asseguts al mig mateix de la plaça Major. Molt be.
22-07-11
setena etapa total. Primera d'aquest any
CÀCERES – PANTÀ DE ALCÁNTARA - RIOLOBOS, 65 qms
A les 07,00 del mati ha sonat el despertador i de seguida he despertat al Gerard, encara que l’he deixat fer el mandra una estona. Les coses les teníem, més o menys, preparades dins les alforges, per lo que poca feina hem tingut.
I tal i com vàrem quedar ahir amb el recepcionista, sobre les 07,35 hem baixat a esmorzar. Tot estava preparat. He de dir que aquest hotel, petit i només d’una estrella, es la canya, perquè la gent que està atenent al públic, tota, es molt amable. Jo m’he menjat kelogs amb llet i el Gerard un got de llet amb Cola Cao, i una pasta. Per el camí, hem agafat algunes pastilles de melmelades, per assortir-nos de sucre, en cas de necessitat.
Després, ja hem baixat les alforges, hem pagat i les hem muntat a les bicis. Les melmelades i les bosses energètiques, les he posat sobre les ampolles d’aigua congelada, i després les he embolicat amb paper transparent de cuina, perquè estiguessin tot el dia ben fresques.
A les 08,20 en punt sortíem de l’hotel. Després de fer les darreres fotografies a la Plaça Major, ja hem enfilat el nostre camí, que es continuar fent la Via de la Plata en bicicleta.
I m’ha passat una cosa, que l’he comentat amb el Gerard; en un moment donat, m’ha semblat com si el temps s’hagués aturat, aquest any no hagués passat i estiguéssim, simplement, fent la nostra Via de la Plata tota seguida. Com si ahir, per exemple, haguéssim pedalat per l’aeròdrom de Càceres, o abans d’ahir ell estigués tant content, connectat a Internet a les portes de la biblioteca del poble Aldea del Cano. En fi, coses de la ment.
La temperatura aquesta hora, era molt bona, fresca fins i tot.
Sobre les 09,00 hem arribat a Casar de Càceres, i com vaig fer l’any passat quan vaig venir caminant, hem entrat a l’ajuntament a que ens segellessin les credencials. També hem comprat acuarius i aigua.
Després hem començat el tros divertit de camí de terra, que va pujant en direcció a l’estany d'Alcàntara es un tros on contínuament s’ha d’anar obrint i tancant portes que delimiten les deesses i per on les vaques circulen lliurament per tot arreu. Es curiós i divertit, quan aquestes vaques se’t posen al costat, caminant tranquil·lament, sense immutar-se.
Aquest tros es bo també, perquè n’està ple de miliars romans, que estan, algun d’ells tirats com si res a la mateixa vora del camí. No obstant, recordo que quan vaig venir el passat desembre, vaig passar per un lloc on n’hi havia molts, com si algú s’hagués dedicat a recollir-los i acumular-los en aquell lloc i en canvi, avui no els he vist. Segurament els he passat de llarg, no crec que els hagin tret d’aquí.
Després de obrir i tancar moltes d’aquestes portelles, hem arribat a la carretera 630, per on hem circulat fins pràcticament el final de la etapa.
Hem travessat el riu Almonte i el riu Tajo, (o sigui, que ja han caigut el Guadalquivir, el Guadiana i el Tajo) i després d’una pujada, hem arribat al punt on el camí s’enfila muntanya amunt. Aquí, hem decidit seguir per la carretera, perquè encara ens quedaven uns 30 qms, feia sol i ja començàvem a estar cansats. L’he preguntat al Gerard, li ha semblat be i per la n630 que hem continuat. Llàstima, perquè per aquest camí es passa per una explotació de vaques, negres, que semblen realment que siguin toros. A mi em van impressionar molt quan vaig passar-hi. Però val, de vaques en trobarem moltes durant els propers dies, i avui calia aixecar el peu. El Gerard, està poc entrenat i s'ha d'anar en comptes els primers dies. Tot i així, deu ni do la quilometrada i l'hora que hem acabat. També he de tenir en compte que s'està medicant i no es tracta que s'empassi pallisses des del primer dia.
Al cap de 10 qms a partir d’aquesta cruïlla, s’arriba a un poble que es diu Cañaveral, on ens hem aturat a dinar. Eren sobre les 13,15h i ja teníem gana, a banda que el següent poble, Grimaldo, estava a 10 qms, però després de travessar el Port de los Castaños.
A Cañaveral, a més, hem trobat un bar amb taules al carrer, important per tenir controlades les bicis i a més, sota d’una ombra impressionant. Aquí, el Gerard s’ha pres la seva medicació.
L’aigua congelada ens ha anat molt be, perquè, com sempre, quan comença a desfer-se el gel, anem bevent i afegint, per lo que sempre tenim aigua freda o molt freda, imprescindible per pedalar per aquests camins que, en aquesta època, estant sota un sol força tòrrid.
No obstant, hem comentat amb el Gerard, que, al menys avui, no hem notat aquella calor insuportable de l’any passat.
Just un moment abans d’assolir el port, ens hem quedat espaterrats, per un soroll bestial que hem sentit, com una gran explosió que, després del tro principal, ha generat diverses rèpliques, sempre reduint la intensitat del soroll. Hem vist que es tractava d’un camió, que ha rebentat una roda.
Passat el port, de seguida hem arribat a Grimaldo, on ja vèiem que la nostra destinació cada vegada estava més a la vora. Lo dolent era que cada vegada era més tard, que els plans d’arribar màxim a les 14,00, s’han anat en orris.
A Grimaldo hem agafat una desviació a ma esquerra, on un cartell ens indicava que faltaven 8,00 qms per arribar a Holguera, últim poble abans d’arribar a Riolobos. No obstant, la guia m’ha enganyat una mica, perquè per arribar-hi, indicava una desviació a ma dreta, per seguir per la banda esquerra d’un canal. Al final, m’he estimat més trucar a l’hostal i preguntar si per arribar-hi, era correcta fer-ho per Holguera, i m’han dit que si.
Aquesta part final de la ruta d’avui, ha sigut costeruda, perquè ja anàvem cansats i teníem força calor. Sort de l’aigua congelada.
Aquesta casa rural es molt senzilla, però suficient. Només hem tingut el problema que no tenen un espai per les bicis. El fill de la mestressa de la casa, Andrés de nom, volia que les portéssim a casa seva, al seu garatge, però hem decidit guardar-les a la nostra habitació i no marejar-nos més anant i tornant. Ja estàvem cansats, així que lo primer que hem fet, després de deixar les alforges a l’habitació, ha sigut anar a prendre uns acuarius i després comprar-nos aigua i més acuarius, per tenir-ho a l’habitació. L’aigua que hem comprat, l’hem posat al congelador, per demà.
Després, dutxa, bugada i un bon descans en forma de mig diada, fins a les 21,00 h, moment en que hem anat a sopar a un bar que ens han recomanat els de l’hostal, que està situat al costat mateix de les piscines.
23-07-2011
vuitena etapa (segona d'aquest any)
RIOLOBOS – CÁPARRA – ALDEANUEVA DEL CAMINO, 66,00 qms
A les 07,00 h m’he aixecat per endreçar les coses i comprovar que no ens deixem res. El Gerard, amb molta son, però sense protestar gens ni mica, s’ha aixecat a les 07,15, ja que a les 07,30 ens portarien l’esmorzar.
Abans, hem baixat les bicis al carrer, per preparar be les alforges.
A l’hora prevista ha vingut la mestressa de la casa, a fer-nos l’esmorzar, el qual ha estat molt be i molt complert, fins i tot amb uns quants trossos de pernil molt bo.
La nostra intenció era sortir més aviat que ahir, per avançar el màxim possible, ja que la etapa d’avui la preveia potser de les sortides en bicicleta més dures que he fet, per la llargada, per el temps (calor) i perquè es una etapa molt solitària, ja que a partir de Carcaboso hi ha 20 qms de camins per el mig del camp, per arribar a l’arc de Cáparra i uns altres 20 fins a Aldeanueva del Camino. El que vol dir exactament que des de Carcaboso fins a Aldeanueva, 40 qms SENSE PODER REPOSAR AIGUA.
Sort hem tingut que portàvem dues ampolles d’aigua congelades i a Carcaboso n’hem comprat més.
La mestressa, Caridad de nom, molt amablement ens ha acompanyat des de la casa fins al camí que ens portaria al primer poble, perquè no hi ha cap senyal.
Sobre les 08,30 hem començat pròpiament la ruta, que es quan la senyora s’ha acomiadat de nosaltres.
Com cada dia, les primeres hores son bastant fresques. Fins i tot hi ha moments en que fa fred, a seques.
A Galisteo hem comprat beguda al bar d’una benzinera. En aquests dies, estem bevent aigua, coca cola i acuarius, contínuament. Només fem que acabar-nos ampolles, 4 o 5 cada dia.
Circulant per carretera, camí oficial de la via de la Plata, primer hem passat per un poble que es diu Aldehuela de Jerte, i poc després, a uns 14 qms de la sortida, hem arribat a Galisteo, on com he dit abans, a la benzinera hem comprat un altre ampolla d’aigua i un acuarius que ens hem begut allà mateix.
Tot seguit hem reiniciat el nostre camí, aprofitant encara la bona fresca que feia, fins que cinc qms després, hem arribat a Carcaboso.
Aquí hem volgut preparar-nos be, comprant alguna cosa per menjar i més beguda, perquè a partir d’aquí, assolíem uns 40 qms sense pobles, ni botigues, ni benzineres. Res de res, només camp i bèsties.
Concretament, hem comprat una llonganissa, una capsa de galetes oreo, unes llaunes de pinya amb el seu suc i més beguda. Quina sort hem tingut de fer aquest assortiment, perquè ja dic, les següents hores han sigut bestials.
També en aquest moment, abans de sortir del poble, he trucat a un hotel que està situat a uns 13 qms abans del que tenia reservat des de Barcelona, perquè ja preveia que possiblement ens costaria molt arribar al final de l’etapa.
A partir d’aquí, comença una travessa excepcional, preciosa. Una meravella, la veritat. Això si, molt dura.
Ja només sortir de Carcaboso, ja comencem a assolir una bona pujada. Això si, amb vaques a banda i banda del nostre camí. A més, estàvem seguint per la marge esquerra d’un canal de reg que portava molta aigua. Quines ganes teníem de ficar-nos-hi i banyar-nos!. El Gerard i jo ens hem recordat d’una vegada a Les Cases d’Alcanar, on,després d’una sessió de platja, abans d’anar a dinar, ens vam banyar en un d’aquest canal.
La travessa l’hem fet durant uns quants quilòmetres, per un estretíssim sender, potser de 40-50 cms, amb un camp preciós, a banda i banda, acompanyats d’uns quants ramats de vaques, que deambulaven tranquil·lament per aquelles deesses, que son, al cap i a la fi, el seu terreny. Quan passes per el seu costat, deixen de menjar i et miren, però no s’immuten i es mantenen al seu lloc.
després d’uns 14 qms des de Carcaboso, s’arriba a un lloc que es diu Venta Quemada. Es un lloc particular, sense possibilitat de comprar res.
Aquí hem seguit un camí que es dirigia a la nostre següent destinació, l’Arc de Caparra. Però poc després de començar a pedalar, ens hem aturat, perquè no trobàvem cap senyal del camí, ni de la Via de la Plata, per lo que m’he estimat més girar cua i tornar enrere, a preguntar als propietaris de la Venta Quemada si anàvem be.
Mentre he fet el desplaçament, el Gerard s’ha quedat allà on estàvem, perquè ja començava a estar molt cansat, i m’he estimat més marxar sol i deixar-lo amb el mòbil. Si anàvem malament, el trucaria.
Però no, anàvem per bon camí. Fins i tot la senyora de la casa, s’ha interessat per si el Gerard s’havia quedat a resguard del sol. Lògicament, s’ha quedat sota la ombra d’un bon arbre.
Aquests darrers qms abans d’arribar a l’arc de Caparra, també han sigut molt bonics, i com tot del dia, obrint i tancant portelles contínuament.
A quarts de tres, finalment hem arribat a l’arc. Només te una descripció: espectacular. L’arc de Caparra es un altre construcció romana, un arc que en realitat son quatre, perquè està obert als quatre vents. Sembla mentida que un monument d’aquestes característiques, sigui tant assequible, poden, per exemple, passar per sota mateix, tocar les pedres, etc.
Aquí ens hem aturat a menjar-nos les viandes que hem comprat a l’Spar de Carcaboso. El fuet, les galetes, la pinya, tot ha caigut, sense deixar-nos res. Hem menjat seguts al terra, sols, sota mateix de l’arc. Estàvem tant be, gaudint d’aquella ombra i d’aquell vent, que ens hem quedats adormits durant tres quarts d’hora, fins el moment en que han vingut tres persones a fer unes fotografies.
Després hem seguit les senyals del camí de Santiago, les fletxes grogues, pedalant per un camí també de terra. En aquest lloc, he tingut una ensopegada amb una roca, fins el punt que m’ha fet el plat petit de la bici, el que anomeno número 1, de manera que a partir d’ara, només puc pedalar amb el 2 i amb el 3.
Aquest tros ja no es tant bonic, es més pesat. Al final, hem decidit anar a l’hotel que hem reservat avui, perquè ja estàvem molt cansats, per tant, en un moment donat, hem sortit del camí i hem agafat una petita carretera que ens ha portat fins a la n630, just al costat mateix de l’hotel reservat avui.
Només d’entrar, al Gerard i a mi no ens ha agradat, i per sort, se’ns han disculpat, dient-nos que no havien reservat la nostra habitació, cosa que, en aquest cas, ens ha alegrat, perquè ens permetia marxar d’allà. Lo dolent ha sigut que a partir d’aquí, hem tingut que fer 13 qms més, cosa que ens ha costat d’una manera molt especial. Avançàvem molt lentament, perquè no podíem. Ens aturàvem contínuament a descansar i a beure aigua.
Tot i això, a les 19,15 hem arribat a l’hotel que havia reservat des de ST. Climent, l’hostal Roma. Ens ha agradat molt, net, gran, bona habitació i, com hem comprovat més tard, bon sopar.
I com sempre, al arribar a l’hotel, bugada i dutxa refrescant.
Sobre les 21,30 hem baixat a sopar i hem encarregat per demà dues ampolles d’aigua congelades.
24-07-2011
novena etapa (tercera d'aquest any)
ALDEANUEVA DEL CAMINO – FUENTERROBLES, 43 qms
Avui ens hem aixecat una mica més tard, sobre les 07,30 h, perquè ens toca fer menys quilòmetres que els dos dies anteriors. He tingut una mica de mandra, potser també perquè a les 04,45 h m’han despertat els veïns que arribaven a aquella hora, fent tota mena de sorolls i parlant entre ells com si fossin les 12,00 del migdia. Algú els ha donat un bon cop a la paret, i tot seguit s’han callat
Per esmorzar, avui ens hem menjat xurros amb taronjada i un dònuts. I com sempre, hem recollit les dues ampolles d’aigua congelada, i n’hem comprat dues més, per anar tirant.
Només sortir de l’hotel, ja hem notat que seria un mati de bona fresca. Al cap i a la fi, estàvem acostant-nos al Port de Béjar. Primer hem passat per el poble de Baños de Montemayor, un poble amb uns quants balnearis. M’ha cridat l’atenció com algunes dones, caminaven per l’acera de la carretera, amb el barnús posat. En aquests moments, del fred que tenia, fins i tot he pensat que si passàvem per alguna benzinera d’aquelles complertes, que venen polars, m’han hagués comprat un. A més, em preocupava que el sol estava tapat per un gran núvol, i pensava en si podria tapar-se del tot, o pitjor encara, si plouria.
Sort que a mida que sortíem de Baños, el cel s’ha anat destapant i ha aparegut un bon sol. Es curiós com a dia 24 de Juliol, apreciem tant arribar al sol, per gaudir d’una mica de calor. Sempre, a primera hora fa bona fresca, però clar, avui més, per la zona on estàvem, que es pujant el port esmentat abans. Quina diferència amb l’any passat, enguany no fa aquella calor tant asfixiant.
La pujada al port, deu ni do. Es curta, però intensa. I sort que no hem agafat la pujada per la calçada original, molt més costeruda. Difícil sobretot per les bicicletes, perquè la pujada es fa a base d’anar pujant esglaons que apareixen cada 40-50 metres. Jo patia per si el Gerard s’ho passaria malament, però al contrari, avui ha estat molt millor que ahir i durant tot el dia ha estat animat i amb forces per anar tirant. Al deixar-li la meva funda del selló de la bicicleta, no ha tingut tantes molèsties al cul.
Quan hem arribat al port, ens hem comprat més acuarius i més aigua. No m’importa comprar beguda, perquè sempre, en un moment o altre, la bevem, i cal evitar al 100% quedar-nos-en sense.
A partir del port, hem començat una bona baixada d’uns 7 qms, per la calçada original romana, que ens ha portat fins al següent poble, Calzada de Béjar.
Aquesta primera part de la ruta d’avui, ha sigut preciosa, amb unes magnífiques vistes de les muntanyes de la zona. Clarament hem sortit de les deesses extremenyes i hem travessat les muntanyes de Béjar.
En aquest poble de La Calzada, on hem arribat quan les campanes de l’Església tocaven les 12,00 h, ens hem menjat un bon entrepà de xoriç ibèric, molt bo. El Gerard s’ha begut 3 coca coles, i jo dues cerveses sense alcohol.
Quan ja estàvem sortint del poble, un senyor ha sortit d’una casa, tot decidit, que quasi m’espanta, preguntant-me si volia segellar les credencials. L’he dit que si, i ens ha convidat a entrar a casa seva, perquè ens volia ensenyar la seva bodega, on te centenars de records taurins. Es un gran aficionat i un torero que es diu ER VITI, li ha regalat una capota de les que porten els toreros, i unes fotos dedicades. També, a la bodega te tonells de vi, i fins i tot m’ha ofert un a copa. Molt amablement li he dit que no.
Ara be, el que més il·lusió li feia al senyor, era que ens féssim una fotografia els tres i que li enviéssim. A veure si la puc imprimir i li enviaré.
Després hem tingut una bona pedalada fins al següent poble, que es diu Valverde de Valdelacasa. Aquí ens hem begut una llauna d’ acuarius que portàvem i de seguida hem continuat.
Ara la pedalada es feia complicada, perquè havien desaparegut aquelles vistes de les muntanyes, i tot era més monòton.
Per arribar al següent poble, Valdelacasa, hem hagut de tornar a pujar fort, poca distància, però molt empinada.
Aquí ens hem menjat unes xocolatines que hem comprat aquest mati i de seguida hem continuat, per intentar arribar el més aviat possible a la nostre destinació d’avui, Fuenterrobles de Salvatierra. El trajecte, d’uns 8 qms, ha sigut més assequible, encara que també ens hem aturat diverses vegades. A més, ahir vaig tenir una averia a la bicicleta. Vaig tocar una roca, de manera que va torçar un dels plats, el més petit (i sort que ha sigut aquest), però que no hem permet utilitzar-l’ho, perquè em quedaria clavat i segurament em cauria i clar, en les pujades he de fer-ho amb el plat dos.
I l’anècdota del dia. Quan hem arribat a Fuenterrobles, que ens hem aturat a l’entrada mateix del poble, hem trucat al senyor que ens lloga l’habitació, i des del carrer sentíem com sonava el seu telèfon, es a dir, que ens hem aturat al costat mateix de casa seva.
De seguida ha baixat i ens ha acompanyat a la nostra habitació. Ens ha portat una ampolla de litre de llet i unes magdalenes per l’esmorzar de demà.
Així que hem arribat a l’hostal, he trucat a l’Elvira, però no tenia cobertura. De seguida que hem arribat, el Gerard s’ha dutxat i després de rentar la roba, ho he fet jo. Després, descans i migdiada, fins les 19,00, moment en que hem sortit a berenar – sopar. En el mateix hostal, hi ha una parella catalana que estan fent el camí caminant, des de Huelva, o sigui que deu ni do.
25-07-2011
desena etapa (quarta d'aquest any)
FUENTERROBLES – SALAMANCA, 51,00 qms.
Els nostres veïns han marxat a quarts de 7,00 del mati. Poc després de les sis, ja els he sentit moure’s, ja que aquesta casa rural te dues habitacions, una a la planta de baix, on estàvem nosaltres i un altre al pis de dalt, i ells estaven dalt. La dona ja em va avisar ahir al vespre, que com ells s’aixequen abans, em deixarien cafè preparat. I així ha sigut, quan he anat al menjador, el cafè encara estava calent. L’he escalfat una mica més al microones, barrejat amb la llet, per tenir-lo a bona temperatura. Llàstima que no teníem colacao per el Gerard. Ens hem menjat les magdalenes i la llet.
Com cada dia, al sortir al carrer hem tingut bastant fred. Fins i tot el Gerard s’ha posat el seu polar.
I després de fer la gravació habitual de principi de jornada, sobre les 8,07 h ens hem posat en marxa.
Avui ha sigut una etapa molt fàcil.
Al poc de sortir de Fuenterrobles, ja hem trobat les fletxes grogues que ens indicaven el camí correcte. Ja d’entrada hem agafat uns quants quilòmetres de baixada, a través d’un camí molt agradable, com si pedaléssim per el mig d’un camp de gespa.
M'ha agradat molt passar per una construcció feta per el mossèn de
Fuenterrobles, una mena de cabana d'indis, feta amb branques, perquè algun pelegrí la faci servir de refugi en cas de necessitat, i una creu també de fusta, al costat mateix.
Més o menys a mig camí entre Fuenterrobles i el següent poble, que es diu St. Pedro de Rozados, la Via de la Plata puja per un camí molt empinat i difícil, entre matolls, fins al Pico Dueñas, impossible per fer-lo amb bicicletes, de manera que nosaltres, aconsellats per la parella de catalans que vam conèixer ahir, hem agafat un camí alternatiu, que evita aquesta pujada.
No obstant, no se ben ve què ha passat, perquè seguint aquesta desviació, el camí ens ha portat, finament, fins a dos pobles que no apareixen per res a la guia. I penso que això no està be, perquè clar, tothom es prepara per assolir els 30 qms que separen Fuenterrobles de St. Pedro, quan, repeteixo, seguint les marques de les fletxes grogues, es passa per dos pobles, en els quals pots menjar o hidratar-te.
Des del segon d’aquests poble, Monterrubio de la Sierra de nom, tenim dues possibilitats, per una carretera molt estreta, anar fins a Morille, per després seguir la via de la Plata, o seguir recte, ja en direcció a Salamanca. Nosaltres hem escollit aquesta segona opció, i per sort, l’hem encertat, perquè no només ens hem estalviat 3 o 4 qms, sinó que hem gaudit d’una llarga baixada, que ens ha permès avançar molt.
De fet, hem entrat a Salamanca sobre les 13,00 h, o sigui que molt be.
Hem entrat contents, com sempre que s’acosta la nostra destinació, fent bromes, com parlar en català molt tancat, i fort, com si ens discutíssim, perquè la gent ens senti parlar català.
Des de davant mateix de la casa de les conxes, hem parlat amb l’Elvira perquè ens reservés habitació a l’hotel Ibis, molt cèntric, econòmic i còmode. Cap allà que hem anat i després de deixar les bicis a l’aparcament, ens hem inscrit i hem pujat a l’habitació a dutxar-nos i a rentar la roba, com cada dia.
Després, hem anat caminant fins al centre, a trobar la Pl. Mayor i dinar. Ho hem fet a la mateixa plaça, això si, un pèl car, i això que no hem demanat res de luxe (croquetes, patates braves, macarrons i espagueti). Lo car han sigut les begudes, 3 euros cada una.
Al Gerard li feia gràcia veure el medalló dedicat a Franco, que sorprenentment, està tranquil·lament instal·lat a una banda de l’ajuntament. No se com poden tenir una efígie d’un dictador – assassí – colpista. L’ha penjat al facebook, per veure quina resposta te dels seus amics, quan el vegin penjat.
Ara, on ens ho hem passat de conya ha sigut davant mateix del Archivo General de la Guerra Civil Española. Ja quan hem arribat a la ciutat, hem tingut la cara ( i potser provocació ), de preguntar a un senyor, per la CALLE DEL EXPOLIO. Aquest nom li ve de quan finalment, el govern del PSOE va decidir retornar a Catalunya els documents de la Generalitat i de particulars, confiscats per el franquisme.
Aquests documents van servir, sobretot, per empresonar i també afusellar, a molts catalans, i varen ser robats per les forces franquistes i després, al cap dels anys, van formar part de l'esmentat arxiu de la guerra civil.
Aleshores, l’alcalde de Salamanca, del PP, òbviament, va protestar aquesta decisió, de tal manera que va decidir canviar el nom del carrer on estava situat l’arxiu, que fins aleshores es deia carrer de Gibraltar, per el carrer de l’Expolio. Aquí es demostra l’ intolerància de la gent del PP.
Val, doncs el xou del dia l’hem fet aquí. Mentre el Gerard em gravava, jo feia veure que parlava amb el mòbil, amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, dient-li que com que em trobava a Salamanca, si volia que li portés més documents de Catalunya. Ja dic, ens hem pixat de riure, perquè tot això ho vam fer al mig del carrer, obviant la gent que passava per el nostre costat.
Després ja hem plegat de passejar per monuments, que n’hi ha molts a aquesta ciutat, i ens hem anat fins a la pl. D’Espanya, a trobar la caixa de Catalunya, a retirar alguns diners.
Seguidament, ja directes cap a l’hotel, a descansar la resta de la tarda.
Al vespre, hem sortit per anar a sopar una pizza.
26-07-2011
onzena etapa (cinquena aquest any)
SALAMANCA – ZAMORA 70 qms,
Avui ens posàvem a gravar la sortida, a les 08,15 h, amb bona fresca.
La nostra intenció era començar fent la ruta seguint exactament el camí de Santiago, però per això primer s’ha d’anar durant uns quants quilòmetres per la carretera, fins a trobar la senyal que ens entrés al camí, però no l’hem trobat i, la veritat, tampoc l’hem buscat massa. Fent la ruta per la carretera, hem avançat bastant, perquè en una primera part, hem agafat baixades. També, perquè en aquests llocs, no hi ha res d’especial a veure per el camí.
Aquesta primera part de la ruta, ha sigut molt avorrida, perquè clar, potser si que hem avançat, però a costa de pedalar per la carretera, molt més monòton que per camins.
Després de passar dos o tres pobles sense cap importància, als 34 qms hem arribat a El Cubo de la Tierra del Vino. En aquest poble, on hem arribat sobre les 12,00, ens hem menjat un bon entrepà de truita de xoriç, molt gran i molt bo.
Abans, a un poble que es diu Calzada de Valdunciel, hem comprat en un bar, dues ampolles d’acuarius i dues llaunes de coca cola, que ens han permet seguir molt millor. Es curiós l’efecte reparador d’aquestes begudes.
Estem pensant que per el proper any, quan fem la darrera part, Astorga – Santiago, portarem una petita nevera, on posarem beguda i gel.
Des de El Cubo, hem seguit un altre cop per el camí, tenint a la nostra dreta, durant uns quants qms, la via d’un tren en desús. Imagino que dintre d’alguns anys, aquesta via formarà part d’alguna via verda de la zona.
Quan faltaven 13 qms per arribar a Zamora, el camí ens ha portat fins a un poble que es diu St. Marcial que no surt a la guia. Ahir ja em vaig trobar que per el camí que portàvem, que al cap i a la fi seguia les fletxes grogues, per tant, el camí de Santiago, també vam passar per dos pobles que no surten a la guia. Quan pugui, escriuré als editors de la guia que porto, per explicar-los aquestes mancances.
La veritat es que aquesta etapa d’avui ha sigut mot avorrida i sense cap paisatge o zona a destacar.
Ràpidament, el Gerard s’ha orientat a través del mòbil, i de seguida hem trobat el nostra hostal, que per cert, no te aire condicionat, i avui es un dia que fa calor. En fi. La part positiva, es que ens han ofert un altre habitació, gratuïta, per les bicicletes. També hem gaudit de connexió d’Internet gratuïta, durant tota la nostra estància.
El Gerard s’ha passat tota la tarda intentant, i finalment ho ha aconseguit, trobar la manera d’empalmar les dues rutes del primer dia de viatge, quan es va acabar la pila del GPS i al canviar-la, no va gravar la continuació. Sort que en aquest dia, també gravàvem la ruta amb el mòbil.
Sobre les 19,45 h, hem sortit a donar una volta, per fer algunes fotografies dels principals monuments d’aquesta ciutat.
Després ja hem tornat a l’hotel, on hem sopat al restaurant. No teníem ganes de voltar més, perquè estem bastant cansats.
A la cambrera que li vam demanar que posés dues ampolles d’aigua al congelador, se’n feia creus quan li vam explicar la ruta que estàvem fent.
27-07-2011
dotzena etapa (sisena d'aquest any)
ZAMORA – BENAVENTE, 63 qms
Aquesta nit m’ha de conciliar el son, perquè al no tenir aire condicionat, hem posat un ventilador, que va be, però fa molt de soroll. A més, teníem els equips de a/c d’altres estàncies de l’hotel, al pati de la nostra habitació, per lo que d’entrada, el soroll era molest.
Al final, m’he aixecat, he tancat els dos ventiladors, i he obert les finestres perquè entrés la fresca. D’aquesta manera, ens hem adormit millor.
Al mati hem fet un primer esmorzar a l’hotel. El Gerard només s’ha begut un vas de suc de taronja, uns xurros i una magdalena, i jo lo mateix, més un tallat i una torrada amb melmelades.
Quan hem sortit al carrer, teníem fred de debò. El Gerard ha fet una fotografia al termòmetre d’una farmàcia, i marcava 13 graus. Ja he dit en un altre moment, que en aquesta sortida estem notant molta menys calor que l’any passat i sobretot, a les 08,00 del mati, fa tanta fresca que em fa recordar-me d’alguna peça d’abric que m’he deixat a casa. En canvi, el Gerard s’ha portat un polar, gruixut i pesat, però que ja se’l ha posat unes quantes vegades.
D’entrada, al contrari d’ahir, hem entrat al camí, però com que hem vist que donava molta volta, quan hem pogut ens hem incorporat a la n630, la carretera que ja ens deu conèixer.
A partir d’aquest moment, hem continuat per ella, quasi fins el final de la etapa d’avui.
Sobre les 09,30 h, hem arribat a l’estació de servei de Montamarta. Aquí he entrat a l’estació de servei, a veure si venien polars, per el fred que estàvem passant. El Gerard, s’ha posat el seu polar, mentre jo trucava a l’Elvira, per demanar-li que ens busqués un hotel a Benavente.
Sobre les 11,00 h, ens hem aturat a esmorzar (un altre cop), a Diego del Camino, al Bar Pepe. La senyora del bar, molt “dura”. Per el seu parlar seriós i directe, m’ha recordat a la Cèlia, la que portava el bar on li agradava anar a la mama. Quan hem entrat, per exemple, que l’he preguntat si estava obert, m’ha dit que clar, perquè si estigués tancat, també ho estaria la porta. Dic que val, però es que la foscor del local m’ha fet pensar que estaria tancat.
També, només entrar, m’ha preguntat si érem espanyols, i en lloc de contestar la seva pregunta, l’he dit que érem de Barcelona, sense aclarir la nostra nacionalitat. Veient el seu tarannà, tampoc era qüestió de quedar-nos sense entrepà.
I la segona que ens ha fet aquesta dama, quan ens han portat l’entrepà de pernil que hem demanat, com que en lloc li posen oli ni tomàquet, l’he demanat una mica d’oli, i m’ha dit que no, que li queda poc i el necessita per cuinar, que ha d’anar a comprar-lo a Benavente.
En fi.
En el següent poble, Granja de Moreruela, el camí de Santiago es desdobla. A l’esquerra, cap a Ourense i recte, cap a Astorga, es a dir, la nostra ruta.
Es curiós com canvia el paisatge d'unes comunitats a unes altres. En aquesta, per exemple, veiem que abunda l'adob com a element de construcció. També, referent a les esglésies, veiem com a partir d'aquests pobles, totes tenen una part del davant força alta, que es només façana, coronades per les campanes.
I després de passar uns quants pobles més, ja dic, sempre seguint la n-630, hem arribat a Barcial del Barco, poble situat a la llera del riu Esla. El sobrenom de Barco, li ve donat per un barca que unia les dues bandes del riu, durant segles. I a partir d’aquest poble, ha vingut l’espectacle; seguint el camí original, hem arribat a un punt on, després de empentar les bicis uns quants metres, arribem a la via del tren en desús, que feia el trajecte Plasencia – Astorga. I aquí, caminant per les vies, hem travessat un llarguíssim pont de ferro, preciós. Aquell era un lloc molt especial; el pont de ferro antic, alguns desperfectes a les vies i als pilars que les sustenten, el riu que passa per sota i el bosc, exuberant, donaven un aire d’aquelles pel·lícules de l’antic oest americà. Fins i tot ens hem gravat, de lo molt que ens ha agradat aquest tros de la ruta d’avui. Si dèiem que era avorrida, només per passar per aquí, ja valia la pena.
Després d’abandonar la via, de seguida s’arriba a Villanueva de Azoague, un poble molt petit, quasi un barri de Benavente.
Al arribar a aquesta ciutat, de seguida el Gerard s’ha orientat amb el GPS del telèfon per trobar el nostre hostal.
28-07-2011
tretzena etapa (setena aquest any)
BENAVENTE – ASTORGA, 61 qms
A les 08,30 ens hem posat en marxa. Una mica més tard que els darrers dies, i es que la cafeteria no la obren fins les 08,00. Mentre obrien, hem baixat les bicis i hem carregat les alforges.
A última hora d’ahir, vaig enviar-li un correu a l’Emilio, de mundicamino, que es l’empresa que ens ha llogat les bicicletes, per confirmar-li la nostra arribada avui a Astorga i saber més o menys a quina hora passaran a recollir-les, per estar al aguait. M’ha contestat que les deixi, que ja aniran la setmana propera a recollir-les, aprofitant un transport que ve de Santiago.
Per altre banda, aquesta última etapa, també de més de 60 qms, l’hem volgut fer seguint la carretera, no per el camí, perquè ja estem molt cansats i amb ganes d’arribar. He de reconèixer que abusem de la carretera, i això que m'agrada molt més pedalar per camins, però es que, a banda que segons la guia no hi ha res d'especial que podem perdre'ns, es que la carretera em dona més seguretat en quant a les bicicletes.
Potser es una imaginació meva, però penso que per l'asfalt, tenim menys possibilitats de punxar. A més, estem envoltats de pobles, benzineres, magatzems, etc, es a dir, com si envoltats de gent estiguem més segurs.
El que si hem fet durant el mati ha sigut organitzar la nostra tornada. En principi estava previst tornar la nit del dia 30, i fins i tot ahir vaig trucar a l’hotel de Astorga, per reservar una nit més, però mentre pedalava, bon moment per pensar amb coses, he vist que no calia. He parlat amb l’Elvira per explicar-li els nostres plans, i ella, des de casa, ens ha gestionat les tres coses, comprar els bitllets per demà al vespre, anular la segona nit d’hotel i anular els altres bitllets de tren, els previstos per el dia 30.
En el fons, tal i com han anat les coses de be, si haguéssim anat amb les nostres bicis, sense dependre de ningú, podríem haver tornat a Barcelona avui mateix, ja que la nostra arribada a Astorga seria més o menys cap el migdia, per tant, encara tindríem temps de deixar les bicis a l’agència i marxar. Potser fins i tot ens podríem haver dutxat a l’alberg. Però val, no es pot filar tant prim.
Aquest canvi de bitllets ens ha sortit car, però hem de comptar també que ens estalviem una nit d’hotel i la pensió complerta d’un dia, per lo que tot i que el canvi ha sigut car, amb el que ens estalviem encara sortim guanyant.
Sobre les 14,30 hem arribat a l’hostal La Peseta, d’Astorga, la nostra destinació final d’aquesta segona part del nostre Camí de la Plata. Després de pujar les nostres coses a l’habitació, hem guardat les bicis, fins a la tarda, que anirem a netejar-les i a recollir els bitllets de tren a l’estació d’Astorga.
Quan hem sortit a la tarda, feia molta calor. Potser més que qualsevol dels dies anteriors, com si la calor ens hagués volgut protegir mentre durava la nostra travessa de més de 400 qms que hem fet durant aquests dies.
Per sopar, hem anat a un restaurant de la plaça de l’ajuntament, a menjar una pizza el Gerard, i uns canelons jo.
29-07-2011
Dia de tornada a Barcelona.
M’he aixecat sobre les 08,00 per baixar a esmorzar, mentre el Gerard s’ha volgut quedar a dormir i recuperar son.
Després, m’he anat a donar una volta. He vist quantitat de pelegrins, sigui caminant, sigui en bicicleta, que començaven la seva jornada. No creguis, que m’han donat alguna enveja. Tornant de l’alberg, he comprat un parell de capses de pastes, que son típiques de la ciutat, i a continuació, m’he anat a donar una volta, per fer algunes fotos del palau de Gaudí i de la Catedral. Quan vaig passar la darrera vegada, mitja Catedral estava tapada, perquè l’estaven rehabilitant, però avui estava be, llesta per fer-li algunes fotos.
La despistada del dia; després d’estar-me una bona estona segut als bancs de la plaça de l’ajuntament, al tornar a l’hotel, mentre començava a preparar les coses, m’he adonat que m’havia descuidat la màquina de fer fotos. M’he anat directament a l’ajuntament i, per sort, algú l’havia trobat i l’havia portat a les seves oficines, de manera que l’he pogut recuperar. Mira que porto un control bastant exhaustiu de les coses, que no ens deixem res, i mira, l’últim dia i quasi perdo la màquina.
El dia ha sigut molt cansat, perquè des de les onze del mati que estàvem donant voltes per aquesta ciutat; ens hem patejat la plaça de l'ajuntament, la del mercat romà, la catedral, el palau de'n Gaudí.
Fins i tot després de dinar, hem anat a la banda del darrera de la Catedral, a fer una petita migdiada a la ombra d'uns espectaculars arbres, i sobre una gespa molt còmode.
avui, 20-08-11, veig que Mundicamino m'ha fet la transferència de la fiança de les bicis (vaig donar-ho per fet, així que ja està rebaixat de les despeses, però també m'han abonat 41 euros de les rodes, import que he de descomptar del concepte “altres” (114,70 eu menys 41 eu, total 73,70 euros, no 114,70). molt be per ells.
I finalment, a l’hora prevista hem agafat el nostre tren, que puntualment ens ha portat a Barcelona, on l’Elvira ens estava esperant a l’estació de Sants.
Durant la nit, l’he enviat un correu al Emilio, per explicar-li la averia en un dels plats i el canvi de cobertes que vaig fer. Ara a veure què paguen.
Ja només em queda dir la gran satisfacció que ha sigut per mi fer aquesta sortida amb el Gerard, que, al igual que l'any passat, s'ha portat molt be, sense queixar-se, suportant l'esforç que significa una travessa com aquesta. Ahir a la nit, a la mateixa estació d'Astorga, li vaig expressar aquesta alegria d'haver fet aquesta travessa amb ell.
Ara, a esperar l'any proper, per acabar aquest tercer camí de SANT JAUME, fent-lo en bicicleta, acompanyat del Gerard. A veure si tinc la gran sort que l'any proper també vulgui fer-lo amb mi.
