26 Juliol 2010

MÉRIDA -  ALDEA DEL CANO, 52 QMS

Hem sortit a les 08,10 sense esmorzar, perquè el cambrer, a les 07,55 no ens ha volgut atendre, perquè no obren fins les 08,00, i clar, capullo ell, més capullo jo, que no m'espero a que “obri”.

Després de preparar-ho tot, amb les bicicletes llestes, sobretot vigilant la roda del darrera del Gerard, que anava perdent aire, ens hem posat en marxa. Com que al costat de l'hotel havia una benzinera, ens ha sigut fàcil inflar-la.

Els de l'hotel ens han guiat força be per sortir de Mérida en direcció a l'embassament de Proserpina. “Tot recte, i a la quarta rotonda, gires a l'esquerra, i puges, i a la tercera rotonda, gires cap a la dreta. Mira que senzill.”

l'embassament de Proserpina

Aquest embassament està a uns 7 quilòmetres de Mérida. També fet per els romans, per arribar-hi hi ha que seguir una carretera local, sempre en pujada.

Davant nostre hem vist un ciclista, però a partir de l'embassament, l'hem perdut de vista.

l'embassament

Teníem l'esperança de trobar algun bar obert a la vora de l'estany, però res, els tres o quatre que hem vist, ens han dit que no obrien fins les 12,00.
Nosaltres avui pedalàvem més lents que ahir, perquè era pujada i a més, a partir de l'embassament, hi ha uns quants quilòmetres de camí de terra.

També avui no m'he trobat be “del cul” (amb perdó). Segurament per l'esforç d'ahir, de seguida m'he notat “tocat”.

A Aljucén ens hem aturat a esmorzar i a reposar aigua de les cantimplores.

església de Aljucén

A uns 9 quilòmetres després de Aljucén, hem travessat una altre província, passant de Badajoz a Càceres. Ja en portem tres, Sevilla, Badajoz i Càceres.

Els següents 20 quilòmetres ens han costat molt, perquè teníem el vent de cara, amb forta pujada. A més, potser avui era el dia que més calor ha fet. Estàvem molt cansats. No obstant, en aquests moments difícils, hi ha que mantenir el ritme; no es pot afluixar, pèrquè arribar al nostre destí es la prioritat. .No podem dir, "val, ens aturem aquí i seguirem demà", perquè aleshores, demà hauríem de fer un esforç addicional.

Sobre les 11,30 hem arribat al final de la pujada, un lloc que es una cruïlla de camins, que es diu Las Herrerias.

Aquí hem descansat una estona, bevent-nos un parell de llaunes d'acuarius, amb la tranquil·litat que ja ens quedava poc per la nostra destinació d'avui.

Al poble de Casas de Don Antonio, hem trucat a la senyora de l'hostal on passaríem avui la nit, ja que ahir, quan vaig trucar per reservar, em va demanar que l'avisés, perquè era una casa només per nosaltres, i ens tenia que donar les claus.

petit pont abans d'arribar a Aldea del Cano

Després de passar per un altre pont romà, sobre les 13,00 hem arribat a Aldea del Cano. La casa està be, pensada per unes quantes famílies, però te totes les comoditats, com aire condicionat, televisió a l'habitació i un bon bany. També hem fet lo de sempre, rentar la roba i dutxar-nos. A més, aquesta casa tenia un bon pati per penjar la roba mullada, i s'ha assecat de seguida.

Després hem anat a dinar al restaurant Las Vegas. A aquelles hores queia un sol d'espant.

Per la tarda primer hem descansat una bona estona. Jo m'he trobat malament tot el dia, fins que finalment, m'he recuperat del tot. Menys mal, perquè anar en bicicleta amb molèsties, es molt emprenyador.

el Gerard, a la porta de la biblioteca

Quan hem sortit al carrer, a partir de les 19,00, el Gerard s'ha posat content, perquè s'ha pogut connectar a Internet amb la connexió de la biblioteca del poble.

església de Aldea del Cano

Sobre les 21,00 hem anat a sopar a un bar del poble, diferent al del dinar, perquè com en altres llocs, en aquest també ens deien que per sopar ens teníem que esperar a les 22,00 hores.