més bèsties a la ombra dels arbres

23-07-2010


CASTILBLANCO DE LOS ARROYOS – EL REAL DE LA JARA, 44 qms.

Ens hem posat a pedalar massa tard. En aquests pobles, els hotels rurals i petits tenen un horari molt “casolà”. Et diuen que si has de sortir aviat, paguis l'habitació la nit abans i et deixen una clau per obrir la porta que, un cop tancada al sortir, no es pot obrir per fora. Però nosaltres no podíem utilitzar aquest sistema, perquè necessitàvem que ens obrissin la porta on teníem tancades les bicicletes.
De passada, puc comentar que en aquests dies de ruta, he comprovat que les bicicletes no corren perill de robatori en els hostals, perquè tots tenen un lloc o altre per tancar-les.
Després de prendre un tallat i un llet amb cola cao el Gerard, sobre les 08,35 ens hem posat en marxa. Hem fet tot el trajecte d'avui per carretera, perquè en la primera part, quasi arribant a Almadén de la Plata, hi ha una pujada bestial. Es diu El Cerro del Calvario, i ja la guia proposa que anem per la carretera, de lo difícil que es. El nom ho diu tot.
De fet, més tard ens hem trobat els ciclistes d'ahir, i ens han explicat que ells sí han passat per aquest lloc, havent d'arrossegar cada bicicleta entre els dos. Deien que avançaven un metre i retrocedien mig.

El Gerard davant l'entrada a HIERBABUENA

Al poc de sortir de Castilblanco, hem passat per la finca HIERBABUENA, molt coneguda per ser el lloc on es van casar un torero i una folklòrica. Segur que ja sabeu a qui m'estic referint.
Com que ahir ens va costar tant, avui havíem pensat en quedar-nos a Almadén, fent uns 30 quilòmetres, per reposar forces, però ens hem trobat be i hem decidit anar tirant fins a El Real, on teníem previst arribar avui.

En aquesta mena de rutes, es millor evitar en lo possible reduir les distàncies previstes a recórrer, perquè el que retallis avui, ho hauràs de fer demà, per tant, al trobar-nos be, tant física com psíquicament, hem tirat endavant.
La idea de l'aigua congelada ha sigut fonamental, en la resta dels dies, per anar tirant força be. Quan ens acabàvem la simplement fresca, la congelada encara estava pràcticament feta un glaçó de gel, per lo que compràvem aigua i l'anàvem afegint. Així cada dia.

Almadén de la Plata

A Almadén ens hem aturat a esmorzar. A un bar hem menjat un entrepà de pernil de jabugo, boníssim. Aquell era el pernil de la casa, no en tenien el que a Barcelona consideraríem “normal”. El fan ells, estem a la terra del pernil de jabugo i es nota.
En aquest bar, a banda de l'esmorzar, ens hem comprat també aigua, per anar combinant amb la gelada.
Després hem continuat, també per carretera local, tal i com ens indiquen les guies, fins a El Real de la Jara.
Ha sigut en aquest tros on ens hem trobat amb els ciclistes que han passat per el Cerro, que estaven exhaustes, de l'esforç que han fet.

el castell de l'entrada a El Real de la Jara

Sobre les 13,30 hem arribat a la nostra destinació d'avui, El Real de la Jara, el darrer poble de la província de Sevilla. Abans de fer res, he contestat la trucada d'un client i després, quan hem entrat al poble, hem anat cap a l'oficina de turisme, perquè volia saber si havia algun hostal més cèntric que el que teníem reservat. Finalment hem anat al previst, ja que també era l'únic amb aire condicionat a l'habitació. Abans, a una benzinera hem inflat la roda del davant de la bicicleta del Gerard, ja que estava bastant fluixa.

més animals a la ombra de l'arbre

Abans de pujar a l'habitació, mentre l'arreglaven, hem dinat el menú del dia. Com que no tenia molta gana, m'he menjat dos plats de gaspatxo, que estava molt bo. El Gerard, arròs a la cubana.
Entrant a El Real, m'ha passat una cosa curiosa; m'he aturat al costat d'una senyora per preguntar-li on estava la oficina de turisme. Després de fer-me repetir la pregunta un parell de vegades, dirigint-se al Gerard, li pregunta: “Eso es guasa, o qué?”, tota seriosa. Ens hem anat de seguida, no fos que algú pensés que li estava prenent el pèl.
Després de dinar i de prendre possessió de la nostra habitació, hem fet els rituals de sempre, escampar les coses de dins les alforges, dutxar-nos i rentar la roba.

amb el Gerard a l'habitació

Al trobar-nos tant lluny del centre del poble, no hem tingut ganes d'anar-hi, ens hem estat a la habitació tota la tarda. Entre veure una estona la tele i fer una estona la migdiada, se'ns passa la tarda en un tres i no res.
Sobre les 22,00 h hem baixat a sopar, per lo que deia ahir, per aquestes terres els sopars els fan molt tard. També els hem demanat que posin aigua al congelador per demà.