només un arbre, però quin arbre!

25-07-2010

FUENTE DE CANTOS – MÉRIDA, 90,00 QMS.

Sí, ho heu llegit be; aquesta ha sigut la nostra etapa REINA, fent la increïble xifra de 90 quilòmetres. Fins ara, la xifra màxima de qms en bicicleta eren les que estem fent aquests dies, perquè ni a les sortides des de St. Climent, fem més de 45 qms. Potser aquella vegada que vam anar des del Nou Camp fins a Sitges, però val, la única.

Per les distàncies que ens faltaven per arribar a Càceres, veia que ens era necessari avançar una mica els plans que portàvem. Cada dia estava previst fer dues etapes de les previstes per fer caminant, en una en bicicleta, però això ens portava a arribar el dia 28, al migdia, a Càceres, be en general, però potser un pèl just, per buscar l'hotel i esperar als de Seur. Amb la gesta d'avui, hem fet en una etapa, quatre de les previstes caminant.

I avui ha pogut ser el dia on hem avançat d'allò més. Però comencem;

Hem sortir de Fuente de Cantos a les 08,10 h del mati, el dia que més hem pogut matinar. Fins i tot, comentàvem el Gerard i jo que a aquella hora, feia una mica de fresca.

nosaltres odiem la festa dels toros, no als animals en si. Imatge representativa d'on ens trobem.

Com ahir, hem agafat la carretera nacional 630. només sortir de Fuente de Cantos, ens hem trobat amb uns quants quilòmetres de bona baixada, que ens ha permès agafar molt bona velocitat. Aquesta es una carretera que, tot i ser una nacional, porta poc trànsit, perquè la gent s'agafa l'autovia, de recent construcció i, com es lògic a la zona, gratuïta.

En un moment donat, ens hem aturat a contemplar com unes àligues s'anaven acostant a una vaca morta. N'hi havia moltes, esperant el moment pertinent per atacar aquell animal mort.

els camps d'Extremadura

Des de Fuente de Cantos, fins a Zafra, es majoritàriament una linea recta, sense ombres, passant només per dos petits pobles que es diuen Calzadilla de los Barros i Puebla de Sancho Perez. Amb molta facilitat hem anat tirant fins arribar a Los Santos de Maimona, sobre les 10,15 h, on hem buscat un bar al centre del poble, per esmorzar. Hem demanat uns entrepans de cansalada i formatge. I sempre, substituint l'aigua de les cantimplores. També, com cada dia, hem sortit amb dues ampolles d'aigua congelada, lo que confirmo va de conya. Sincerament, crec que les guies haurien de proposar-ho, sobretot quan es camina o es va en bicicleta per aquestes terres.

Aquest es el poble de Los Santos de Maimona, on hem esmorzat. Aquests pobles son molt bonics, totes les cases blanques i els sostres de teules marrons.

Sobre les 11,15 hem arribat al poble Villafranca de los Barros, que era, en principi, on teníem previst passar la nit. Fins i tot teníem feta la reserva a un hostal. Però era molt aviat i, lo important, ens trobàvem tant be, que els dos hem decidit anar tirant. Això si, més acuarius i aigua fresca a les cantimplores.

Als 14 quilòmetres aproximadament, hem arribat a la població de Almendralejo. Allà ens hem fet unes fotografies al costat de la plaça de braus.

Nosaltres, antitaurins declarats, fotografiant-nos al costat de la plaça. El que hi ha que veure!.

jo no me'n salvo,eh! a més, l'agafo de la banya

La veritat es que anant per la carretera no ens hem perdut res d'especial. La guia que portem ens indica la frase “nada por en medio”, per explicar com son aquestes etapes que estem fent aquests dies.

Per altre banda, aquestes rutes per camins, normalment estan pensades per fer-les caminant, perquè en moltes ocasions, fer-les en bicicleta es molt costerut, perquè els camins, a banda d'amples i plans, també son estrets, amb força pujada, amb moltes pedres soltes, etc, que compliquen força avançar.

 Sortint d'Almendralejo, en una llarga recta, al Gerard, de cop i volta, li ha sortit sang del nas. Ens hem aturat a descansar sota un pont, a rentar-li les mans de la sang i a refrescar-nos una mica.

bevent aigua freda sota un pont.

Sobre les 12,30 hem arribat a la població de Torremegia, quan ja portàvem uns 75 quilòmetres. Aquí ens hem aturat a dinar en un bar de la carretera, i no ens ha costat massa decidir continuar fins a Mérida, ja que encara era bona hora i només ens separaven 16 quilòmetres. Dinant, hem trucat a l'Elvira per explicar-li els quilòmetres que portàvem. D'entrada, no s'ho creia.

Hem dinat una mena de pica pica, embotits, formatges, etc.

Després de dinar i de reposar l'aigua, hem continuat el nostre camí. Això si; aquesta darrera part, ha sigut difícil, perquè ens estàvem esgotant per moments. Es allò de les piles, que quan estan a la tercera ratlla, la quarta ve molt aviat. El sol ja queia amb força, pràcticament no trobàvem ombres. Sobre les 14,30 hem arribat a Mérida. Hem entrat a aquesta ciutat travessant el segon dels rius importants que ens anirem trobant en aquesta ruta. Primer, el Guadalquivir. Ara, el Guadiana. Entrant a la ciutat, hem vist, allà lluny, el pont romà de 60 arcs i 720 metres d'allargada. Es impressionant.

el pont romà de Mérida, des de la carretera general

Com que no teníem hotel, hem anat tirant, fins que al centre hem trobat l'hotel Zeus, al qual ens hem dirigit tot seguit a buscar habitació. Per sort, (per no seguir pedalant per la ciutat), tenien habitació i lloc per les bicis, per lo que hem desmuntat les alforges, com cada dia, hem guardat les bicicletes i hem pujat a la nostra habitació, ample i maca.

Com sempre, els rituals de cada dia, dutxa, bugada i penjar com sigui la roba mullada, per assecar-la.

la nostra roba rentada, a la finestra de l'otel

Després de descansar (i avui més necessari que mai, per la distància recorreguda), hem sortit de l'hotel sobre les 19,30, disposats a anar a sopar. El Gerard volia anar al MC DONALDS, i cap allà ens hem dirigit. Per sort, ja que estava a l'entrada de la ciutat, bastant lluny d'on érem, hem pogut esbrinar que per arribar-hi podíem agafar l'autobús número 4, i això es el que hem fet.

Ens ha deixat quasi a la mateixa porta de l'establiment.

Després de sopar, hem tornat cap a l'hotel, però ho hem fet caminant, perquè volia passar per aquell pont romà i visitar la part antiga de la ciutat.

aquí estem, sobre el pont romà amb 2000 anys d'història

El que no se es el motiu per el qual els romans van fer un pont tant llarg. Potser aleshores el riu era més ample i cabalós que ara?.

es un regal de la ciutat de Roma a Mérida

Fent bromes i moltes fotos, hem tornat a l'hotel, passant abans per la plaça d'Espanya i la Alcazaba (part antiga i romana de Mérida). No hem pogut visitar altres monuments, perquè a aquella hora ja estaven tancats al públic.

restes de les muralles

Abans de pujar a l'habitació, ens hem comprat un altre llauna d'acuarius a la benzinera, molt més barata que a l'hotel. També hem encarregat dues ampolles d'aigua per congelar-la, per l'endemà.