23-07-12, VIA DE LA PLATA-CAMÍ ST. JAUME, divuitena etapa

23 - Juliol - 2012

DIVUITENA ETAPA (cinquena d'aquest any)

PORTOMARIN - ARZÚA

Cada mati hem de fer el mateix ritual; vigilar be que no ens deixem res a l'habitació. Portem tants endolls, aparells, cables, etc, que es fa imprescindible fer una ullada general, aixecant llençols i mirant sota els llits, que no s'hagi caigut res que pugui estar a qualsevol recó.

Sortim aviat, sobre les 08,00 ja estem al carrer, i com es nota la proximitat de la nostra destinació!! El camí està ple de pelegrins, als quals hem d'anar esquivant contínuament i també saludant, clar, amb aquell crit imprescindible al Camí, el Bon camí!!

Només sortir de Portomarín, travessem un altre cop el Riu Miño, per una passarela molt estreta i comença una pujada que, en diferents intensitats, es va mantenint durant uns 15 quilòmetres. Això si, gaudim molt, perquè son camins molt bonics, envoltats per arbres i que li donen un aire misteriós i de ple bosc a la nostra ruta.

En un moment donat, ens aturem a deixar-li la clau de la bici a una família ciclista de Còrdova que han tingut un problema amb els encaixos de les botes del noi. Es tracta de la peça que s'agafa als pedals automàtics, que li han saltat els cargols i la reparació que han fet ha sigut treure'n un de l'altre bota, i funcionar amb un de sol en cada bota, en lloc de dos. Ens han explicat que quan arribin a Santiago "una empresa privada", donant-li així aquest aire de grandiositat i exclusivitat, s'encarrega de tornar-lis les bicis a Còrdova. S'han quedat de pasta de boniato, quan els he preguntat - indicat si es tracta de Mundicamino i quan m'han dit que si, ho han fet com estranyats, com decebuts de pensar que creien que havien descobert Amèrica. Nosaltres també tenim una oferta d'ells, però encara no hem decidit què farem.

A mig mati hem arribat a Palas do Rei, on ens hem aturat a menjar-nos un entrepà per esmorzar. Curiós que al primer bar que hem entrat, no tenien pa per dos entrepans, i si un cas, només podíen fer un entrepa de pernil.

Després hem continuat la nostra ruta, seguint sempre el camí original. Estem tant a la vora de la nostra destinació, que tota la ruta la fem per aquí, saludant i avançant a centenars de pelegrins. És curiós que per molts que avançis, sempre n'hi ha més davant.

A mig camí d'Arzúa, hem passat per Melide, poble famós perquè aquí hi ha Casa Ezequiel, famosa entre el mon del pelegrí per el seu pop a la gallega. La última vegada que vaig passar per aquí, com que m'hi vaig quedar a dormir, vaig anar-hi i em vaig menjar un bon plat de pop, regat amb una ampolla de ribeiro. En aquesta ocasió no ens hem quedat, perquè feia poc que havíem esmorzat, així que ens vam conformar amb una llauna d'acuarius, comprada a la benzinera del poble.

Mes endevant, hem passat per un cartell que indica la direcció al poble de Vilaxóan. Jo ja ho coneixia, però al Gerard li ha fet gràcia veure'l. No hem anat al poble, perquè ja estávem cansats i en aquests moments no regalem 1000 metres més de bici, ni bojos!!

L'arribada a Arzúa ha sigut durilla, perquè primer ve una forta i llarga pujada, i després un bon tros sense cap arbre, a ple sol, i això esgota molt.

Quan hem arribat a aquest poble, hem anat directament a l'hostal. Jo portava una estona pensant que podríem haver reservat a l'hotel Suiza, el qual ja coneixia, però val, hem reservat a un altre, doncs anem-hi. La sort ha estat un altre cop de la nostra part, perquè hem trucat dues vegades al timbre, i no ens han obert. Millor, perquè aquella pensió estava en un pis, i hagués sigut força penós haver de pujar escales amb les bicis. En qualsevol cas, tenia decidit que si es confirmaven aquestes sospites, no ens hi quedaríem i buscaríem un altre hostal. Però no ha calgut, perquè com que no han contestat, he trucat al Suiza i al dir-me que tenien lloc, he reservat, i cap allà que hem anat pitant.

Després, els mateixos rituals de sempre; descarregar els bultos de la bici, dutxar-nos, rentar la roba i dinar. Normalment sempre és el mateix ordre.

A la tarda, com que aquest hotel tenia ordinador, m'he baixat una estona, mentre el Gerard dormia, per escriure aquestes pàgines i anar avançant, ja que enguany no ens hem emportat l'ordinador.

 A més, aquest hotel està als afores del poble, aixì que a la tarda no hem tingut ganes d'anar a fer un tomb. 

Al vespre també hem sopat al mateix lloc.