18-Juliol-2012 TERCERA FASE.

SEGUIM LA NOSTRA VIA DE LA PLATA EN BICICLETA

Com en anys anteriors, la nostra ruta comença a les portes de casa.

L'únic que m'emprenya de començar avui, és la coincidència de la data, el 18 de Juliol, efemèride triste per el que va representar 76 anys enrere. Però val, avui és un dia de molta felicitat, així que no l'embrotem.

A més, quan arribem a Madrid, li farem un petit homenatge al nostre president Lluis Companys, assessinat per les forces franquistes per ser un gran defensor de Catalunya i la seva independència.

El Gerard i jo preparem les nostres alforges, les nostres bicicletes, li donem un petó a la mama, sempre amb nosaltres, gaudint quan nosaltres gaudim, i ens posem en marxa. Marxem en les nostres bicis cap a l'estació de Viladecans, a agafar a les 07,36, el rodalies que ens portarà a l'estació de França, gran temple, per mi, de les comunicacions ferroviàries, grans records de quan era petit i marxava de campaments amb els minyons escoltes de Gràcia.

Mentre esperàvem el tren, pensava, si fos ric, però ric de debò, muntaria una empresa ferroviària i organitzaria la ruta Barcelona-Moscú-Pekin, una mena de transiberià, a la catalana.

Però deixem de somiar.

Abans d'agafar el segon tren de dia, cafè amb llet per mi i cacaolat per el Gerard.

A les 08,47 surt de manera puntual el nostre tren, un regional que en 08,00 hores i 50 minuts, ens portarà a Madrid.

Anem amb el regional perquè és la única manera de poder viatjar amb les bicis, sense desmuntar-les. Em vaig comprar unes bosses de transport, per portar-les desmuntades, com volen a renfe. Jo se desmuntar la roda del darrera i potser també els pedals, però m'aterra no saber muntar-les a Astorga, com estava previst que fariem, així que quasi a última hora, vaig anul·lar el tren nocturn (cotxe llit), que és la única manera de portar les bicis en viatjes llargs, i vaig comprar aquest del regional. El temps de viatge fins a Madrid, si fa no fa, és el mateix que fins Astorga.

En el viatge, ens posem dins el vagó de les bicis, i al nostre costat seuen un parell de gitanets, molt joves, encara que molt "guarnits", amb el seu pentinat de punxa, etc, i em crida l'atenció un comentari que un li fa a l'altre, quan passen per Bellvitje i li recorda que "allà és on porten els cotxes robats". De seguida em canvio la cartera de butxaca.

A mig camí, quan passem per el costat d'un poble que es diu Paracuellos, no del Jarama, passem per el costat d'un incendi, molt petit en aquell moment, però d'unes flames espatarrants. Potser 15 minuts més tard i el tren no passa d'allà.

Al mateix temps, se'n estava organitzant un de gros al nostre Empurdà, que acabaria sent assessí per unes quantes persones.

A les 17,38 en punt arribem a Madrid, amb una puntualitat britànica, tant que quan sortim i em trobo al revisor, el felicito per la puntualitat. Un tren regional que triga quasi 9 hores en fer el seu trajecte i arriba en punt, ni un minut més ni un minut menys.

A Madrid fa molta calor. L'Elvira ja ens havia avisat que la temperatura era de 38 graus. No obstant, com que tenim quasi tres hores, anem a fer un ritual que el Gerard (i jo mateix), teníem moltes ganes de fer, i que per això ens vam endur l'estelada; Anem al estadi del RM, i allà, al mig del carrer, ell es posa la samarreta del FCB i fem unes quantes fotos. Per acabar, treiem l'estelada de les motxilles i ens fem una foto cada un de nosaltres, allà, davant del camp del més enemic de tots. I una cosa, una furgoneta de la policia a 50 metres!!.

Un cop feta la gesta catalanista, tornem cap a l'estació de Chamartin, on després de voltar una mica, ens disposem a sopar. Ens instal·lem en una taula d'una hamburgueseria, i ens mengem un parell de menus dels que quedem farts del tot. És la primera vegada que veig que el Gerard no s'acaba una hamburguesa.

A les 20,30 surt el nostre tercer tren del dia; un MD, que fa el trajecte Madrid-Palència, tren bastant ràpid que també permet el transport de bicicletes sense desmuntar. Per aquest trajecte, vaig demanar una autorització a la Isabel Martin, de València, la que també em va autoritzar el transport de bicis quan l'any passat, per setmana santa, vam anar a fer la Via Verde de los OJOS NEGROS.

Això si, al instal·lar la bici al seu lloc, el manillar es va girar de cop, fent-me una senyora ferida al dit pulgar de la ma esquerra. En un primer moment em va fer molt de mal i em va sortir sang. Sort que dins l'equipatge portem una petita farmaciola, amb betadine i tirites suficients com per fer una cura ràpida.

Aquest tren te tots els números perquè formi part de les retallades que està portant a terme el govern, perquè anàvem molt vuits. Ha de tenir un dèficit bestial.

Sobre les 23,45 arribem a Palència. Sort que el Gerard s'orienta de conya amb el seu mòbil, perquè de seguida es va posar davant i vam arribar a l'hotel en un moment.

Aquest és l'hotel Monclús, i em sembla que quan era venedor de Casacuberta, vaig anar-hi algun cop.

Ràpidament, pugem a la nostre habitació i ens posem a dormir. En total han sigut 14 hores llargues de tren.