19-Juliol-2012
PRIMER DIA DE RUTA, DE LA NOSTRA DARRERA ETAPA DE LA VIA DE LA PLATA
Ahir tres trens, avui, un altre; després d'esmorzar un desdejuni petit que ens van preparar a l'hotel Monclus de manera especial, perquè la cuina s'obre a les 08,00 i nosaltres esmorzàvem a les 07,15, vam tornar cap a l'estació, a treure el següent trajecte, Palència - Lleó. En aquest cas, no tenia cap permís de València, així que anàvem una mica a veure què passava. Si tot anava be, el tren l'agafàvem a les 08,08, però teníem un pla B, que era esperar-nos fins les 13,15 i agafar un regional. Sort vam tenir de poder-lo agafar, perquè ens va permetre arribar a Lleó a les 09,23, una hora boníssima per començar, de fet la nostra:
CATORZENA ETAPA (primera d'aquest tercer any)
LLEÓ - CASTRILLO DE LOS POLVAZARES
En aquest cas, lo de la via de la plata quedava en segon terme, perquè a Lleó no hi arriba; serà a partir d'Astorga que tornarem a ficar-nos dins de la Via de la Plata - Camí Francès, ja que aquí, a Astorga, conflueixen els dos camins.
També de manera puntual, el tren arriba a la seva destinació. Ara ja hem après a muntar les bicis als llocs habilitats dels trens (i sense fer-nos mal). Després de donar algunes voltes per Lleó, primer per buscar una ampolla d'aigua de 1,5 l., cosa molt difícil. i de fer turisme per la plaça de Sant Marcos, començem a pedalar, en direcció a Astorga, allà on ho vam deixar l'any passat.
La sortida de Lleó, com sempre, malament, lletja-lletja. S'ajunta que passem per polígons industrials i que alguns pobles estan tant a la vora de la ciutat, que durant molts quilòmetres no veus camins de terra per en lloc. Passem pobles lletjos, com Trobajos del Camino, Virgen del Camino o Villandangos del Páramo, que només son carrers plens de cotxes, sense carril per bicicletes, per lo que hem de compartir l'acera amb els pelegrins i veïns que van caminant. Ja dic, un desastre.
A més, tant el Gerard com jo, notem problemes tècnics a les bicis, cosa que em molesta, perquè ens hem pres la molèstia de fer-lis un bon (i car) repàs.
Passat Villandangos, ens trobem amb la paradeta d'un tal Agapito, ja fa molts anys, perquè el vaig veure la primera vegada que vaig passar per aquí, deixa davant de casa seva una taula, amb algunes petites viandes per els pelegrins (galetes, caramels), perquè agafis el que vulguis i li deixis la voluntat. Nosaltres vam fer dues coses, segellar la nostre credencial, i escriure al llibre dels pelegrins. I com no podia ser d'un altre manera, la nostra vena nacionalista va treure el cap. El Gerard va fer un petit escrit sobre el "país petit", de'n Lluis Llach, i jo, del mateix autor, una referència al" bon viatge als guerrers, que al seu poble son fidels". O sigui que, segon dia, i segona exposició nacionalista- independentista.
A primera hora notem certa fresca, tot i que sortim quasi ales 10,00 i el sol es va imposant. Més tard passem per Hospital - Puente de Òrbigo, una població on el seu principal monument és un llarg pont de pedra, motiu, fa segles, de baralles d'amors entre els senyors del moment. Aquí, en un petit colmado, ens comprem queviures, sobretot aigua, per anar continuant.
Quan ens faltaven uns 7 qms per Astorga, abans d'arribar a la Creu de Toribio, ens vam trovar amb un personatge molt peculiar. És un noi català, es diu David Vidal i te muntat una mena d'alberg - refugi - aixopluc, al servei dels pelegrins. Te una taula plena d'envasos de diferents sucs, fa menjar, et saluda molt efusivament i et tracta amb molt de caliu. Diu que fa tres anys que s'hi va instal·lar. Te un bloc i està muntant una fundació. Això ja m'intriga més, no se, no se.. Ens hi vam estar una estona xerrant. Com diu el Gerard, és tot un hippi.
Passada la creu, vam agafar una boníssima baixada i de seguida ens vam plantar a Astorga, després de passar l'escalextrix que supera les vies del tren. Si fer-lo caminant és emprenyador, imagina't en bicicleta!!.
Vam entrar a Astorga per la part antiga, passant per davant de l'hotel La Peseta i en un moment ens vam plantar a la plaça, on de seguida vam buscar un restaurant per dinar.
Vam demanar gambes a l'allet, canelons, espaguetti i calamars a la romana, tot molt bo.
Abans de iniciar la marxa, el Gerard va tenir un altre problema amb la bici, ja que un dels cables surt del seu lloc. Sort vam tenir d'un home que allà mateix mirava les nostres dificultats tècniques fins que, en un moment, es va prestar a donar-nos un cop de ma, i en un moment, ho va arreglar.
Abans de marxar, vaig entrar a l'ajuntament, a que ens sellessin les credencials.
Quan ens vam posar en marxa, en direcció a Castrillo de los Polvazales, queia un sol de justícia. Només van ser 6 quilòmetres, però durs de veritat, sota aquell sol que semblava foc.
A Castrillo ens vam allotjar a una casa rural, molt be. El poble és una passada de bonic, totes les pareds de pedra, el mateix que el terra, amb aquelles pedres rodones, certament emprenyadores en temps de pluja.
Després de dutxar-nos, fer la bugada i descansar una mica, vam anar a donar una volta pel poble, una volta ràpida, perquè el poble és molt petit.
Per sopar, que ho vam fer al mateix hostal rutal, hospederia com li diuen aquí, vam menjar una bona amanida, uns espàrrecs i un bon bistec, tot per compartir.
Després, el Gerard i jo ens vam estar una llarga estona seguts a les cadires de la terrassa, gaudint del cel estrellat, com poques vegades podem veure des de casa,jo diria que mai, i petant la xerrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada